Buscar
  • Mar Font Cortadelles

L'illa infinita de Muriel Villanueva. Il·lustrada per Noemí Villamuza.

L’illa infinita de Muriel Villanueva. Il·lustrada per Noemí Villamuza. (Premi Ciutat de Dènia).

La lectura, bé, hauria de dir relectura de L'Illa infinita em deixa amb un sentiment de pau i d’esperança, de què tot s’ha posat a lloc. Quan llegeixo una novel·la de la Muriel sempre em passa que em transporta molt en dins del mon que crea. Parlar de la seva escriptura és parlar de proximitat. Ens endinsa en la ment dels personatges i ens els dibuixa amb tot els detalls.

Penso que als nens i nenes els va bé llegir històries i veure que a vegades ens trobem entrebancs a la vida però que es poden arreglar, molt sovint.

La Muriel crea unes protagonistes que se’t graben a la pell. La Lluna és una nena que viu amb la seva àvia, la Bernarda. Les acaben de desnonar i s’encaminen cap a l’illa on l’àvia va viure de petita i mai hi ha tornat. Una illa amb gent que viu atemorida per un drac que viu a l’aigua. La Lluna té una ràbia a dins per molts motius. Ara s’ha d’adaptar a una nova vida, una casa nova, una escola amb una nena que la persegueix perquè té claríssim que vol ser amiga d’ella i un nen misteriós que posarà a prova les seves creences.

El personatge de Bernarda és encisador. És l’àvia, és la mestra, és la terapeuta. Ho és tot. És un exemple de persona que sap donar espai perquè cadascú trobi per si mateix la resposta que necessita. Ensenya a la neta, amb paciència i comprensió, com treure la ràbia i com gestionar els sentiments. La Bernarda transmet saviesa i sensibilitat.

La mestra ajudarà, també, la Lluna amb la relació d’amistat amb la Kènia. La Kènia, gens rancorosa, acabarà entenent que no s’ha d’atabalar la gent, que necessiten el seu temps i espai. I la Lluna quan entengui que la Kènia desitjava ser la seva amiga i que potser no ho ha sabut fer bé s’hi acostarà d’una manera molt tendra. La saludarà de la mateixa manera que ho fa sempre la Kènia, amb els seu “Hola, hola”.

La Muriel ens dibuixa personatges amb famílies que fugen dels tòpics. La Lluna que viu amb l’àvia, la Kènia que és filla pares de llocs ben diferents, l’Enric que va perdre la família.

La Lluna que aprèn de la sensibilitat de l’àvia entendrà l’Enric, aquest personatge misteriós i l’ajudarà a créixer, a acceptar i recordar el passat. Tindrà una ment oberta davant del que no veiem però percebem. Un tema molt ben dibuixat amb la prosa de la Muriel i amb les il·lustracions de la Noemí Villamuza que aporten encara més sensibilitat, tendresa i màgia a aquesta història preciosa.

El final ens arriba amb una escena a la platja, entrant al mar, aquest mar que envola l’illa infinita. Una illa petita però amb tot el que podem trobar en molts altres llocs del món.

I quan acabo la lectura, amb la sensació d’estar surant també panxa amunt al mar, giro full i somric quan veig el meu nom escrit en els agraïments. Si he pogut posar un granet de sorra en aquesta illa infinita ja soc feliç. El meu agraïment cap a tu, Muriel, és infinit, per tot.


20 vistas
  • Twitter Social Icon
  • Icono social Instagram

© 2023 por Samanta Jones. Creado coh Wix.com

This site was designed with the
.com
website builder. Create your website today.
Start Now