Tonalitats nocturnes

La nit i la foscor em desperten records, em fan mirar endins, em conviden a reflexionar i meditar.

D'aquests moments parla el meu poema recitat per l'amiga i rapsoda Montse Maestre. Moltes gràcies, Montse, per cada poema, per cada paraula i per cada instant compartit.

Per escoltar el poema cliqueu sobre el títol o la imatge.

Tonalitats nocturnes

Pinzells afilats,

passadissos il·luminats per descàrregues elèctriques intermitents,

tasses de porcellana esquerdades

i records desprotegits.

Miralls en què caus en compàs de tres

trobant racons perduts d’una ciutat interna en runes

de pedres amargues en un camí que s’esborra. 

Simfonia en si menor

sobre personatges intercanviats d’una rondalla que crema en el foc.

Fotografies inexistents d’una imatge que apareix entre boires.

Paraules de terres remotes

evocades sota raigs de llum de tonalitats nocturnes.

Redescobrir sense esquivar

ferides suscitades per l’erosió del temps

d’arrels i braços que s’obren.

Per mullar-se sota una pluja gèlida

de gotes metàl·liques

i llàgrimes de cera fosa sobre paper cartró

que perdonen sent absent de culpa.

                                         Mar Font